El 4 de març de 2025, la Comissió Europea va presentar el seu pla ReArm Europe, que proposa una despesa militar addicional de 800.000 milions d'euros per part dels països de la UE en els pròxims quatre anys.
Aquest augment es finançaria principalment a través d'un increment del deute públic, segons els incentius proposats per la Comissió, i en l'actual context d'austeritat pressupostària, això conduirà inevitablement a noves retallades en àmbits com l'estat del benestar, la sanitat, l'educació, així com en l'ajuda exterior o les polítiques mediambientals i climàtiques.
Recordem que les forces armades del món representen al voltant del 5,5% de les emissions globals de gasos d'efecte d'hivernacle, i si fossin un país, ocuparien el quart lloc com a major emissor, sense comptar l'impacte ambiental de la destrucció provocada per les guerres i la reconstrucció posterior.
Un estudi recent adverteix que el rearmament previst només per l'OTAN podria augmentar les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en gairebé 200 milions de tones per any.
Aquest pla ReArm Europe no sorgeix del no-res: la Unió Europea ha estat subvencionant cada vegada més a la indústria armamentística des de 2017, primer va ser per a la recerca i desenvolupament de noves armes o el perfeccionament de les ja existents; després, per a impulsar la capacitat de producció, començant per municions i míssils; i ara també subvenciona als estats membres que decideixin adquirir conjuntament armes i altres béns militars.
La motivació declarada és, en primer lloc, desenvolupar la pròxima generació d'armament, és a dir, preparar-se per a les guerres del futur. En segon lloc, es tracta d'enfortir la competitivitat global de la indústria armamentística, és a dir, la seva capacitat d'exportar al mercat mundial, fins i tot a països en guerra i règims autoritaris.
Els programes de suport al rearmament de la UE ja estan disponibles per a Noruega, i probablement aviat ho estaran per a altres països no pertanyents a la Unió, com el Regne Unit i Suïssa. La UE fins i tot contempla associacions amb Turquia i països no europeus.
I no sols ha creat fons especials per a la indústria d'armament, sinó que cada vegada utilitza més programes civils per a finançar-la, en particular el Fons de Cohesió Europeu per al desenvolupament regional, els recursos del qual podrien ser parcialment desviats per a ampliar o crear noves fàbriques de producció d'armament.
A més, tot això ocorre en un context en el qual la despesa militar ha augmentat significativament en l'última dècada. En 2024, els 27 països de la UE van gastar col·lectivament 370.000 milions de dòlars, la qual cosa representa un augment del 9,4% en comparació amb 2023 i un increment del 35% respecte a 2020.
La UE-27 i els països europeus membres de l'OTAN continuen gastant en conjunt tres vegades més que Rússia en despesa militar. Els països de la UE 27 per si sols tenen almenys la mateixa, i en diverses àrees molta més, capacitat militar que Rússia (tropes i armament convencional). La probabilitat d'un atac rus contra un país de la UE o de l'OTAN europea és actualment molt baixa, però el que es tem és que la carrera armamentista europea es converteixi en una profecia autocomplerta: això és el que es diu el dilema de seguretat, és a dir, quan cada país percep a l'altre, i el seu procés de rearmament, com una amenaça i se sent obligat a fer un pas més en el rearmament en un cicle sense fi, fins que esclata la guerra. La història ens ha demostrat repetidament que la combinació de rivalitats entre potències i una carrera armamentista és el camí més segur cap a la guerra.
És hora que els països europeus i la UE deixin d'alimentar la carrera armamentista global i comencin a destinar tots els recursos a mitjans no violents per a resoldre i prevenir conflictes: això significa que necessitem començar a pensar “fora del que s'estableix” i construir un enfocament comú de seguretat per al continent europeu.
La campanya Stop ReArm Europe, que inicia aquesta petició, té l'ambició d'ajudar a reconstruir un moviment europeu per la pau forta i coordinat, i fa un anomenat al suport de la ciutadania.